Es com quan...

Es com quan menges panses , aquella textura estranya que saborejes i intentes normalitzar dins del teu paladar; amb una ja en tens prou. O com passar un túnel de la por i saber que t’espantaran en qualsevol moment. O com tu i com jo.

Estic parlant de la por al amor que saps que et pot portar dolor, com sagnar lent i sentir-te relaxat. Es com un dolor que agrada, ets un dolor que m’agrada. Es com un bol gran de gelat, amb tot de nata i xarop de caramel, milers de mortíferes calories disposades a atacar al teu cul, però... quin plaer assaborir-les!

Es com quan mossegues suau i fort al meu coll, noto les dents que s’endinsen en la meva pell, acte seguit el dolor. Però disfruto sentint l’ humitat de la teva llengua per cada porus meu, se m’eriça la pell, moro i visc alhora.

Perquè cada cop que et faig un petó m’hi jugo la vida, cada instant que ens dediquem, de fet, ens hi juguem la vida. Som com dues boques que s’han jugat fins desgastar-se els llavis, però ara, encara dolorits i en carn viva segueixen amb les mateixes ganes de dolça tortura. Es pensen, s’imaginen, s’abracen i finalment es fan mal. Això són els nostres llavis, això fan, això senten. 

Es com tirar els daus i esperar que la sort et faci sortir el 6, però la sort mai va ser per nosaltres. Les nostres mirades juguen a trobar-se sense límits, de fet el límit sempre se’ns va donar bé, el límit és el nostre estat natural. Són com les fulles que cauen dels arbres; jo caic en tu, tu caus en mi, un i mil cops. Es com la tortuga i la llebre, un sempre juga amb avantatge; tu corres i jo m’aturo, jo m’aturo i tu corres, mai d’acord, com ja he dit sempre al límit.

Som com una bomba de rellotgeria, quants segons falten per esclatar? Les agulles es preparen, no queden més de 6 segons. RECORDES? 6, el número de la sort, ara si ens ha tocat, i ara recordo la textura de la pansa a la boca, recordo el sabor de gelat i nata al paladar i les seves estúpides calories, la por al túnel per si m’espanten, les mossegades al meu coll, els nostres llavis desgastant-se, el límit, les fulles caure, la tortuga i la llebre....

I només queda un segon, et miro... PUM!! EXPLOSIÓ

Tu i jo hem acabat.